Alopècies no cicatricials

Publicat el 03/01/2010

11 Vots

Enllaços Recomanats

Els tractaments capil-lars que es realitzen a persones amb problemes de caiguda de cabell, pot ser degut a les alopècies no cicatricials.

A les alopècies no cicatricials no es destrueix el fol licle pilós (encara que pot presentar canvis funcionals) presentant un comportament patològic, però al seu torn seguint amb vida, pel que pot millorar o curar-se gràcies a tractaments capil lars, i fins i tot pot haver casos en que algunes es reverteixen espontàniament.

Dins del tipus d'alopècies no cicatricials podem trobar diversos subtipus com els esmentats a continuació:

L'alopècia androgènica també coneguda com calvície comú o alopècia comú, ja que és sens dubte l'alopècia que apareix amb més freqüència. Sol ser un problema hereditari, que afecta a homes adults. També es coneix com alopècia prematura.

En el món científic i mèdic hi ha una escala (Hamilton-Norwood) que aconsegueix mesurar el grau d'alopècia que pateix el pacient, que defineix set fases en el procés de la pèrdua de cabell, des de l'alopècia de tipus 1 (pèrdua gairebé inapreciable de cabell a la part frontal) fins a la alopècia de tipus 7 (és el grau més avançat de calvície, ja que només queda cabell al clatell, pel que en aquest estat no hi ha tractament o loció que aconsegueixi revertir).

L'alopècia areata, en la qual es desconeix la causa per la qual es cau el cabell, però està molt relacionada amb situacions d'estrès. Apareixen plaques rodones sobre el cap, despoblades per complet. Els tractaments capil.lars no són cent per cent efectius per tractar aquest tipus d'alopècia no cicatricial.

L'alopècia difusa es caracteritza per la pèrdua aguda dels cabells després de malalties sistèmiques de tipus crònic, estrès, part o malalties febrils.

L'alopècia traumàtica pot ser provocada per el propi usuari, per pressió o per tracció. Són les que es produeixen per traumatismes físics. És molt comú que es produeixi per sotmetre als cabells a una constant tensió (pentinats com monyos, trenes), o l'ús d'assecadors de cabell, pintes metàl.lics, entre d'altres.

L'alopècia a causa de fàrmacs, és com el seu propi nom indica provocada per medicaments o productes capaços de provocar alopècia (vitamina A en grans dosis, mercuri, anticoagulants, antitiroïdals, etc.) En el moment que l'administració d'algun dels productes que causa alopècia cessa, l'alopècia desapareix.

L'alopècia per síndromes hereditàries, és conseqüència de l'herència genètica com és la síndrome de Menkes, síndrome de la pèrdua de cabell d'Anaga, hipoplàsia dels cabells i cartílag, entre d'altres.

L'alopècia per malalties sistèmiques es pot classificar en quatre blocs: origen infecciós, origen endocrí, per dèficit nutricional o per Lupus eritematós.

Moltes persones creuen que la pèrdua de cabell està provocada per una mala irrigació sanguínia, i res més lluny de la realitat, ja que no hi ha cap argumentació de tipus científic que així ho corrobori.

Per evitar la caiguda dels cabells hi ha gent que recorre als massatges capilars, però aquests no tenen fonament científic. Les millors opcions per combatre l'alopècia són el Microtrasplantament capil-lar o els tractaments capil-lars mèdics.