Efluvis Telógeno i caiguda del cabell.

Publicat el 17/07/2009

23 Vots

Què és el Efluvis Telógeno i com afecta la caiguda del cabell?

El concepte de l’efluvi telogènic fou introduït per Kligman l’any 1961,  quan va  observar que l’augment de la pèrdua del cabell telogen podria ser deguda a l’acceleració del cicle capil-lar.

Ho va descriure com la pèrdua de cabells normals que segueixen una evolució prematura dels fol-licles a l’hora de  passar de la  fase anagen a la fase telogen.

Aquesta pèrdua del cabell comença a ser evident entre els dos i els cinc mesos, mentre que a l’efluvi anagènic la pèrdua es manifesta en dies o setmanes.

La caiguda del cabell per l’efluvi telogènic sempre és difusa o de distribució masculina; mai és total.

Aquesta caiguda pot durar de sis mesos fins a anys, mentre no aparegui  un altre agent desencadenant.

De fet existeixen nombroses condicions que poden provocar la pèrdua capil-lar, per tant és important analitzar tots els factors possibles.

L’any 1993, Headington va proposar cinc mecanismes pels quals es pot manifestar l’efluvi telogènic:

1. Pas ràpid d’anagen a telogen: Els fol-licles entren en fase telogen abans de finalitzar la fase anagen.
2. Retard de la fase anagen: Alguns fol-licles  s’endarrereixen en el pas d’anagen  a telogen. Quan finalment arriben a telogen es manifesta una situació d’alopècia difusa aguda.
3. Reducció de la fase anagen: Es manifesta com una situació moderada de pèrdua difusa del cabell, i va acompanyada per la limitació de la longitud del cabell.
4. Pèrdua ràpida telògena: Es perden els cabells telògens en poc temps.
5. Retard de la fase telogen: Normalment va precedida de la disminució global del nombre de cabells de manera no significativa.

Causes comuns que produeixen l’efluvi telogènic

Hi ha moltes causes potencials que poden provocar l’efluvi telogènic, però les més comuns són les següents:

• Mancances en la dieta: Com pot ser la manca de vitamines o minerals; especialment el ferro.
• Hormones / Embaràs / Part: Nivells anormals d’hormones en les dones, especialment durant l’embaràs i després, o la falta de nutrients en l’embrió. 
• Alopècia induïda per febre: Altes temperatures corporals, com a resposta a malalties infeccioses cròniques, a les quals les cèl-lules dels fol-licles  responen reduint la seva activitat.
• Radiació ultraviolada: Baixes dosis de radiació UV poden destruir algunes de les cèl-lules sensibles dels fol-licles i disminuir la seva activitat. 
• Drogues: Inclou l’heparïna, popanolol, l’excés de vitamina A i altres. 
• Hipertiroïdisme o Hipotiroïdisme: Les hormones tiroïdals  tenen un gran efecte sobre l’activitat fol-licular.
• Efluvi neonatal:  Els nounats poden patir pèrdua del cabell durant els primers mesos de vida. 
• Estrès físic extrem: Intervencions quirúrgiques.
• Estrès emocional: L’estrès emocional crònic, o shocks sobtats, poden causar efectes desfavorables en els fol-licles, malgrat els mecanismes que els provoquin no siguin coneguts. 
• Malalties severes: Aquestes poden modificar el funcionament normal del cos i tenir un impacte sobre els fol-licles.
• Medicaments:

Tractament

El tractament és el mateix que el de l’efluvi  anagènic, mentre no hi hagi associada una alopècia androgènica. Cal determinar quin és l’agent etiològic que inicia aquest tipus de calvície , i prendre les mesures terapèutiques adequades.

Una cop aconseguit, el cabell tornarà a créixer com abans  i recuperarem l’aspecte  anterior a l’alteració capil-lar.

© ICC

Pujar