
És un estat descamatiu del cuir cabellut on s’uneixen varies cèl-lules còrnies fruit de l’acceleració del recanvi de les cèl-lules epidèrmiques.
No és freqüent en la infància, però augmenta progressivament a partir de l’adolescència. Als 20 anys un 50% de la població ha patit algún brot, el que dóna una certa idea de la freqüencia amb què es pot trobar. Tot i que la causa de la caspa és complexa i objecte de discusió, és important considerar els elements que actuen conjuntament en aquest fet, amb l’objectiu de comprendre els tractaments utilitzats per la seva correcció.
Acceleració de la mitosi.
El cuir cabellut amb caspa realitza el transit de les seves cèl-lules, des de l’estrat basal fins l’estrat corni, en la meitat del temps (aproximadament de 7 a 10 dies) que es triga normalment quan parlem d’un cuir cabellut no afectat (uns 21 dies)
Paraqueratosi.
Aquesta anormal proliferació provoca no únicament un augment en la producció de cèl-lules, sinó també una imperfecta diferenciació dels queratinocits. Aquesta situació porta a l’acomulació de cèl-lules amb nucli (paraqueratòsiques) a l’estrat corni. També produeix una incorrecta cohesió dels corneocits, que ocasionen una descamació visible degut a les moltes unions de cèl-lules cornies.
Les escates que es desprenen poden ser seques o molles per una pel-lícula de secreció sebàcia.
Augment de la seborrea.
En molts casos coexisteixen en el cuir cabellut caspa i seborrea, malgrat en algunes ocasions són excloents entre si, de manera que la caspa remet per donar pas a la seborrea.
Proliferació local de la flora fúngica (Pityrosporum ovale)
No queda massa definit si el Pityrsoporum ovale és un agent causant de la caspa o bé un fong oportunista que prolifera excessivament davant d’un quadre de descamació, agreujant la situació.
Si aquest últim fos el cas, aquest fong podria provocar, per acció dels enzims extracel-lulars, els triglicèrids sebacis (sèu) incrementant el nivell d’àcids grassos lliures existents en el cuir cabellut, que per la seva capacitat d’encetar, provocaria l’estimulació dels processos proliferatius epidèrmics (descamació per lipólisi irritant).
Tipus de caspa:
Existeixen diferents tipus de caspa, essent les dos més comuns la caspa seca i la caspa greixosa.
Caspa seca o Pityriasis simplex
És l’estat de descamació més habitual i normalment es manté durant llargs períodes de temps. Si no es tracta pot ser reincident o fins i tot evolucionar a caspa greixosa. Algunes vegades despareix espontàniament. Les seves principals característiques són:
Caspa greixosa o Pityriasis steatoïde
És un estat de descamació associat a l’existència de seborrea, que pot succeir a una pityriasis simplex o aparèixer espontàniament. Les característiques més destacables són: